dilluns, 28 de maig del 2012

Conclusions:


Conclusions:
Fer les pràctiques ha esdevingut una oportunitat per entendre realment quin és el treball que ens espera si podem exercir a l'etapa 0-3.
Poder veure les dificultats les que s’ha d’afrontar l’orientadora i que tothom estira cap el seu costat. És una autèntica mediadora i una creadora de bon ambient, el que m’ha agradat mes ha estat veure com entre els diferents psicopedagogs s’ajuden, m’ha recordat a un equip mèdic. A la reunió del divendres a la seu vaig poder observar aquest fet, increïble, quin bon ambient de treball que es respirava i com es dedicaven a demanar-se un a l’altre el seu parer de com havien d’actuar davant diferents casos. Un autèntic ambient col·laboratiu que llavors intenten transmetre als centres.
Model d’assessorament col·laboratiu. Es caracteritza pel fet de situar les educadores en situacions de participació, suscitar-ne la inventiva i la capacitat de regular-la segons els efectes. La confiança en la capacitat de les educadores d’elaborar itineraris educatius diferenciats, projectes d’innovació i pràctiques alternatives.
L’assessora i jo hem adoptat un paper compromès amb la pràctica de les educadores, ens hem implicat en una empresa d’innovació respecte a les pràctiques educatives en les quals també hem après d'elles. Jo sempre dic que hi veuen més quatre ulls que dos i raonen més dos cervells que un.
Hem volgut ésser generadors del dinamisme de les escoles bressol i d’adaptar-nos a la
situacions del moment.
També degut a la mancança de temps hem tingut que donar pas a la reflexió i autonomia
individual per llavors posar les conclusions en grup que han estat fruit de les conclusions que han arribat amb comparant la pràctica diària amb els dictats teòrics.
La nostra idea ha estat donar eines per que entre tots es col·labori a la realitat de les escoles bressol, l'associació 0-3 i els serveis externs (context) i arribar a solucionar la situacions problemàtica plantejada al grup.
Hi ha hagut moments de reflexió i de tornar enrere, ha estat com a llevar blocs d’una casa per no pensat a deixar una finestra. Hem intentat ajudar a aquestes decisions de la construcció.
Les altres activitats fetes han estat.
Assessorar i col·laborar en l’organització i el funcionament dels centres per formular i posar en pràctica una resposta educativa ajustada a la diversitat per tal de poder obtenir més qualitat del procés d’E-A.
Orientar a l’hora d’establir mesures d’atenció a la diversitat, de promoure pràctiques d’educació inclusiva i de millorar la convivència, l’acció tutorial.
Coordinar i participar en el procés d’avaluació psicopedagògica dels alumnes per identificar necessitats específiques de suport educatiu.
Afavorir l’intercanvi de materials i instruments que siguin d’utilitat a la comunitat educativa per a l’atenció a la diversitat dels alumnes i per a l’acció tutorial.
Assessorar i col·laborar en la coordinació entre el centre educatiu i la
família en l’educació dels infants.
Col·laborar i coordinar-se amb serveis, entitats i institucions de caire
educatiu, social i sanitari, de l’àmbit local, ( reunions multi sectorials)
Ajudar a la coordinació de les diferents escoles bressol assignades.
Implicar-me amb l'associació 0-3 com a membre actiu de la mateixa.
Veure l'actuació i la dificultat que comporta fer les funcions d'assessora conjuntament amb les de dur la direcció de l'equip.



Aquestes activitats són les que es van pactar.
La veritat és que estic ben content d’haver fet aquesta tasca. És de profit i ara només falta que ajudi als autèntics protagonistes que són els infants de 0-3 anys.
Com punt negatiu tinc que no he aconseguit desenvolupar tots els temes que m’havia marcat a les valoracions de les pràctiques, que he mesclat les fases tres i quatre molt.
Que ho hem intentat per diferents caires però pareix que serà molt difícil que el departament d'educació de l'ajuntament vulgui tornar a col·laborar com fa una partida d'anys amb l'associació 0-3 de manera efectiva.
Només desitjar al possible lector un bon estiu i esperar que la lectura d'aquest bloc desperti les consciencies de la gent i dels pares i mares que es troben amb fills a aquesta edat i que si es troben en la necessitat de demanar una valoració ho facin per què de veritat que en trec el capell de veure com fan la feina amb molta delicadesa, comprenssió i afecte..
I donar un cop més les gràcies a les meves dues tutores i a totes les persones implicades a aquest blog.







PETIT I GRAN ENTREBANC.


PETIT I GRAN ENTREBANC.

Hola desconegut/da, no sabia com afrontar aquest missatge que et vull enviar.

Hem rebut una dutxa d'aigua freda.

Resulta que la subseu que tenia l'equip s'ha desmuntat, l'ajuntament pertinent ha retornat l'edifici al seu propietari i ara pareix que parilla la continuació d'aquesta subseu.

Per altra banda tenim problemes amb l'associació 0-3 de coordinació amb l'ajuntament però això ens encoratge a continuar fent més feina i fitxar uns objectius assumibles i dur-los endavant.

En relació a la plantilla de l'equip, no han sortit publicades pel curs vinent, segons pareix i degut a les retallades pareix que es vol fondre el servei de l'EOEP amb el de l'EAPI.

Crec en la capacitat de rectificació de la gent i esper que això no es faci efectiu, si és així el títol d'aquest Bloq agafa més força.

Si benvolguts, desgraciadament, és una realitat que l'etapa 0-3 no està prou valorada i no si destinen les atencions que es mareig.


Recordeu, que el començament de la vida determina el futur.




Això rul·la.




Això rul·la.

S’ha entrat a un nivell de discusió i implicació que es cercava dels subjectes sobre la pràctica docent i en concret la referent a com treballar dins les àules de 0-3 com orientador/a . Ens ha permés fer una tasca reflexiva de l'esquemes de funcionament, les actituds d’avant el treball i l'opotunitat de determinar unes fites d’actuació que es podran mantenir com èix vertebrador de les intervenciopns a fer.La importància de poder arribar a la fase 4 del plantatjement de les meves pràctiques i que es dugui a terme un procés constant d’autoavaluació que orienti el camí cap al desenvolupament del procés de l'orientació a les escoles bressol que farà possible arribar al màxim competencial als infants i que es desenvolupi holísticament al mateix temps que facilitarà als orientadors incorporats al servi a nivell personal a desenvolupar-se professional.S’ha parlat de la necessitat que quedi reflectit que a part de parlar capacitats i mancances o superdotació a l'hora de l'adquisició de les competències bàsiques és molt important tractar les emocions i actituds, i s’han de qüestionar permanentment els valors i les concepcions de cada orientador/a i de la col·lectivitat per tal de minimitzar les visions individuals i funcionar com un end grupal ( Fa referència a les reunions de coordinació).La veritat es que hem aconsseguit remoure el sentit comú pedagògic, recompondre l’equilibri entre els esquemes pràctics predominants i els esquemes teòrics. Estem plenament satisfets del punt que hem arribat, no sabem si el document servirà o serà la sol·lució que pretenia però el que si que sabem és que hem aconseguit recuperar la visió dels orientadors/es d’ésser vertaders actors actius de l'assessorament de les demandes que se'ls presenten per després repercutir a la col·lectiva de tots els orientadors per medi de la formació entre iguals.Estem davant un exemple clar de la teoria interaccionista de l’aprenentatge. La nostra visió del plantatjament que hem fe la meva tutora i jo a l'equip, ens porta a pensar que no només es podran beneficiar els infants que necessitin l'assessorament si no que els altres alumnes també en quedaran beneficiats, ja que la seva educadora pot adoptar les estratègies transmeses amb bé de tot el seu grup.

ESCOLCA INCLUSIVA.



ESCOLCA INCLUSIVA.
El programa Redes de RTVE , del mes de març de 2011, es va dedicar al sistema educatiu en general.
 És interessant veure’l.
En el programa s’exposa com l’educació que tenim a l’actualitat ve donat per l’objectiu que es va marcar durant l’època industrial, en que el que necessitaven era que els estudiants aprenguessin  a repetir.
Avui en dia ja no ens val el mateix model, ara necessitam personal pel sector de serveis i la informació, pel que s’ha d’estimular la creativitat i descobrir el potencial de cada estudiant, a on l’objectiu del mestre és motivar.
L’ ensenyança ha de ser personalitzada, estimular  talent, descobrir el potencial de cada alumne.
Pujar nivell de l’educació no és vàlid si no canvien els objectius.
Pensem que per fer-ho possible tots hem d’estar implicats.
EL primer punt de partida podria ésser aquestes valoraciosn que fa l'equip de primarenca, determinarà el punt de cad aun dels futurs alumnes de les escoles de segon cile d'ed. Infantil.

Vull amb aquesta reflexió expresar la necessitat de continuitat que ha de tenir aquest servei per tal de poder mantenir-nos  dins la linea de transformació actual de l'atenció dels infants, no creiem amb iuna educació assistencial, si amb una educació basada en la construcció dels coneixements.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=n1qKxbH8dQk#!

http://www.youtube.com/watch?v=FyRkMaonCZw&feature=player_embedded


http://www.youtube.com/watch?v=etcG1ouyre0&feature=player_embedded



Hola, benvolgut desconegut/da, avui vos present un model d'informe per a un infant que s'ha de matricular pel curs vinent.

Aquest informe és d'una gran utilitat, pensem que d'aquesta manera es pot preveure quines necessitats de personal requerirà el centre i fins i tot si s'ha de posar en contacte amb serveis externs per dotar-se de material específic.

A l'hora de dur a terme el procés d'escolarització també ens ajudarà a fer una previsió real de les places disponibles per l'atenció a la diversitat, d'aquesta manera no confiarem a l'atzar que els alumnes solicitin plaça de manera equitativa d'un centre a un altre.


Vull deixar clar que dur a terme aquestes entrevistes i elaboració d'informes, ha estat una tasca faraònica pel nombre d'orientadors/es que té l'equip, la veritat si no invertissin més hores que les que tenen assignades per horari laboral és impossible tenir-los el dia assenyalat.






















dimecres, 23 de maig del 2012

Model d'entrevista.

Hola, desconeguts, vos volia comentar que una lectora m'ha demanat si podia mostrar un model d'entrevista inicial que haguéssim emprat a les pràctiques dons clar que si aquí el vos deix.
Les valoracions que varem fer, van ésser d'un infant adoptat de tres anys per poder determinar quin curs era el millor per ell escolaritzar-se i quin tipus de recursos precisava.
Llavors també varem valorar una nina de dos anys que s'havia d'escolaritzar el curs vinent i que presentava problemes en l'adquisició del llenguatge i havíem de valorar quin tipus de suports necessitava per la seva escolarització.



Com podreu entendre no vos penjaré les característiques i detalls de les valoracions fetes, parlem d'una població de 160 alumnes que fàcilment podrien ésser identificats.



 Es posible que tu navegador no permita visualizar esta imagen.

DADES PERSONALS                                                              DATA ______________

Nom
Sexe
Data i lloc de naixement  (Data arribada aquí)
Edat
Nº de germans
Lloc que n’ocupa
Nom de la mare
Professió
Llengua de la mare (amb l’infant)
Lloc de procedència (Data arribada aquí)
Nom del pare
Professió
Llengua  del pare (amb l’infant)
Lloc de procedència (Data arribada aquí)
Domicili
Municipi
Telèfon
Mòbil             
Centre escolar (horari de l’infant)
Aula
Nombre d’infants de l’aula
Tutora i suports

ANTECEDENTS EVOLUTIUS
Embaràs
Part
Naixement a terme o prematur
Incubadora / temps
Test d’Apgar
Pes
Mida
Perímetre cefàlic
Alimentació (inicial i evolució)


DESENVOLUPAMENT FÍSIC ACTUAL (mida/ pes, dentició)

TO MUSCULAR

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR GROS
Gira d’esquena a panxa (banda/es)
Fa “l’esfinx”
Gira de panxa a esquena
Intenta incorporar-se
S’arrossega
             
Gateja (com)
S’agenolla
Es posa dret
Camina (com)
Puja escales (com)
Bota (com)             
Baixa escales (com)
Corre (com)
S’aguanta damunt un peu (com/quin/s)


Prensió voluntària
Manipulació d’objectes
Agafa la cullera (com)
Pinça digital
Fa ratlla vertical
Fa ratlla horitzontal
Fa rodones
Dominància manual
DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR FI


AUTONOMIA SOCIAL
Somriure social
Alimentació
Vestit
Higiene
Control d’esfínters (nocturn/ diürn)
Son
Espera el seu torn
S’adapta al grup

DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
Temperament

Problemes de relació

DESENVOLUPAMENT COGNITIU
Atenció
Concentració
Imitació
Seguiment d’ordres
Joc simbòlic
Concepte de nombre
Diferencia nin/nina

DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE
Primers sons
Balbuceig
Assenyala amb funció protoimperativa,      protodeclarativa
Intencionalitat comunicativa
Comprensió
Reconeixement cançons
Primeres paraules
Primeres frases
Canta cançons

DADES ESPECÍFIQUES DE CONSULTA

Diagnosi/ Descripció del problema/ Certificat IBAS



Detecció (quan, qui)


Etiologia


Història clínica (antecedents, patologies associades)



Especialistes als que acudeix (nom, SS, privat)



Tractaments rebuts



Evolució

DADES FAMILIARS

Antecedents familiars



Persona/s que passa/n més temps amb l’infant



Persones influents



Actitud dels distints familiars enfront al problema



Actitud del nen. Consciència



Relacions a casa/ Formes de comunicació/Temps lliure



Expectatives familiars

DADES ESCOLARS

Actitud de l’infant a l’escola . Adaptació. Relació amb els iguals



Suport que rep (professionals/ hores setmanals)



Història escolar (inici escoleta, canvis de centre,...)



Rendiment


Metodologia de treball/ recursos específics


Activitats, tractaments extraescolars



dijous, 17 de maig del 2012

A qui aten l'equip d'atenció primarenca. (3/3)



 En els centres

Jo consider que és on realments es desenvolapa gran part de la tasca dels orientadors de l'equip, el que he pogut veure és que formen part de l'equip de les escoles bressol i estan totalment integrats amb el seu funcionament, malgrat sigui un servei extern la meva tutora s'implica molt i entén que la seva feina va des de atendre les necessitats bàsiques d'un infants a avaluar-lo, parlar amb els pares o assessorar a les educadores.


  • la identificació i valoració de les necessitats educatives dels infants amb necessitats educatives especials escolaritzats al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) i, també, als escolaritats a centres escolars que imparteixen només l’educació infantil.
  • La proposta i implementació de les adaptacions curriculars, sempre d’acord amb el professorat del centre.
  • Assessorament, preferentment centrat en l’atenció a la diversitat, amb la participació a claustres o a altres estructures de coordinació previstes al centre, sempre dins un context de col·laboració per millorar la qualitat de l’ensenyament i la seva dinàmica organitzativa.
  • Acompanyaments, processos formatius i assessoraments adequats al personal de les escoles bressol.
  • Avaluació psicopedagògica dels infants per determinar si presenten NE especials o precocitat intel·lectual per proposar les mesures d’escolarització més adequades.
La redacció d'aquests informes es menja gran part del temps de coordinació dels orientadors/es
  • Coordinacions periòdiques amb els professionals que atenen els alumnes amb NE especials (Aproscom, ONCE).
  • Fer l'informe de baixa del servei dels alumnes que ja no el reguereixen



A qui aten l'equip d'atenció primarenca. (2/3)


En el sector

  • Elaboració de l’avaluació psicopedagògica dels infants per determinar si presenten necessitats específiques de suport educatiu, a fi de proposar les mesures d’escolarització més adequades.

  1. A) Infants que sol·licitin plaça per primera vegada a centres d’educació infantil sostinguts amb fons públics, de primer cicle d’educació infantil (0-3 anys)

  1. B) Infants ja escolaritzats a centres d’educació infantil sostinguts amb fons públics, de primer cicle d’educació infantil (0-3 anys).

  1. C) Infants d’escoles infantils que imparteixen només educació infantil (0-6 i 3-6 anys).

  • Col·laboració en el desenvolupament de les Instruccions de funcionament dels EAP.
  • Coneixement i actualització dels recursos del sector relacionats amb la l’atenció educativa a la primera infància.
  • Coordinació i col·laboració amb els serveis i les institucions dels sectors implicats en l’atenció a la primera infància.
  • Col·laboració en la coordinació entre centres de primer cicle i centres de segon cicle d’educació infantilper tal que no hi haver-hi un canvi dràstic d'una a l'altre.
  • Coordinació entre els EAP/EOEP/OC per tal d'obtenir:
A) l’adequada escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.
B) La planificació d’activitats coordinades en benefici de l'educació dels infants.
C) La prevenció i la detecció dels infants amb possibles necessitats específiques de suport educatiu.
  • Transmetre la idea que els principals educadors són els pares dels infants tant dels escolaritzats com no i crrar espais de trobada per ells.







Experimentant l'heurística




Hola benvolgut desconegut.

T'inform del que he fet aquests dies a les meves pràctiques.

Ens hem dedicat a fer propostes educatives per infants de 2 a 3 anys en referència al joc Heurístic.

Ha estat una experiència molt enriquidora basada amb l'observació dels infants i en fer intervencions puntuals.

La idea era crear un model de sessió que pogués ésser útils a les educadores de les diferents escoletes que assessora l'equip de primerenca.

La meva tutora i jo hem arribat a les conclusions.

Aquest tipus de sessió ens ajuden per poder veure quin és el moment de desenvolupament de l'infant.

Ens ha desmuntat la idea que en aquesta edat els infants no saben ubicar-se i mantenir-se a un espai, el 92 % dels infants ho han fet amb un període de temps de més de 15 minuts.

Es fa del tot necessari intervenir per tal d'enrigidir el moment de reflexió i treball de l'alumne. Hem pogut veure que si es deixa el joc lliure hi ha moltes estones de inactivitat, però si es donen petites consignes es veu un aprofitament i un desenvolupament més alt de les construccions fetes. Podem dir que he vist en realitat el que és actuar a la Zona de Desenvolupament Pròxim a aquest edat.

Sincerament, he disfrutat com una vaqueta.

L'exemple de sessió l'he acabat d'editar i demà a la reunió setmanal de l'equip la projectarem per saber si tothom la troba apte per passar a les escoletes.

Ja vos contaré i a una pròxima aportació vos explicaré clarament que és l'heurística.




Anàlisis del joc heurístic dels infants de dos a tres anys.


Anàlisis del joc heurístic dels infants de dos a tres anys.

Dins l'apartat d'anàlisi de la tasca desenvolupada de l'orientadora a les escoles bressol, hem dedicat moll de temps a preparar propostes educatives com a exemple d'execució d'una sessió d'heurística per infants de 2-3 anys amb la intenció que les educadores llavors les desenvolupin pel deu compte.

He de dir que ha estat un autèntic treball d'investigació acció on destacaria un parell de coses.

  1. Es determinant l'hora en que es fa la sessió, mai s'ha de fer després d'un esbarjo.
  2. Podem considerar una sessió de joc heurístic com un moment d'anàlisi de l'estadi maduratiu de l'infant.
  3. Podem fer l'heurística tant individual com en parelles, més participant es desvirtua l'activitat.
  4. És molt important establir un ritual d'entrada on s'ha de crear l'expectativa i deixar abandonar el joc quan l'alumne ho troba.
  5. L'infant estableix quines són les seves necessitats d'experimentació, però l'adult pot intervenir per motivar-lo més.
  6. Es molt important variar el material a cada sessió, repetir material és sinònim de fracàs.


Podem dir que l'heurística ens serveix com a mètode de joc exploratori per resoldre problemes per medi de diferents solucions. El realment important és el procés no el resultat.

Elinor Goldschimed ho va definir com a trobar, descobrir, conèixer i saber.

Normalment aquest tipus de joc està orientat a infants de 0-1 any amb la seva panera del tresor, però la pregunta de la meva tutora externa era, si un joc que els satisfà tant de 0-1 com és possible rompre amb ell de sobte i no seguir aprofitant-lo com a recurs d'experimentació.
El joc heurístic no s'esfuma, el que fa es que s'adquireixen dimensions noves, es segueix explorant però amb un matís de més complexitat, i progressivament hi van descobrint aplicacions noves que segons la teoria ecològica de Bronfenbrenner farà que de cana cop tingui el seu nínxol ecològic més ric.
Podem dir que aquest tipus d'activitat ja ajuda a l'infant a desenvolupar la competència bàsica d'apendre a apendre que li serà de gran utilitat durant tota la seva vida.

A qui aten l'equip d'atenció primarenca (1/3).


A qui aten l'equip d'atenció primarenca (1/3).

Podem dir que és un dinamitzadors de la zona de lleva de Mallorca en tasques d’orientació i suport als centres d’educació infantil i a les famílies amb infants menuts, especialment en matèria d’atenció a la diversitat.

El paper primordial del equip és, col·laborar amb els centres d’educació infantil en la formulació i posada en pràctica d’una resposta educativa ajustada a les diversitats, tant individuals com de grup, i molt especialment pel que fa referència a la prevenció, detecció i a l’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques.

La finalitat de l'equip és contribuir a la millora de la qualitat educativa amb la col·laboració dels centres educatius i amb els serveis educatius de suport als centres, en l’assoliment dels objectius de l’etapa d’educació infantil. Aquesta contribució es realitza mitjançant les funcions que tenen encomanades d’acord amb a l’OM de dia 9 de desembre de 1992, que estableix dos eixos principals de funcionament: funcions generals per desenvolupar en el sector i funcions especialitzades en centres educatius.

Anàlisis de l'espai de joc i trobada.


Anàlisis de l'espai de joc i trobada.

Aquest espai el desenvolupa l'associació 0-3 de Manacor.
Pe fer l'anàlisi del que es fa a aquest espai he assistit a les seves sessions els dilluns corresponents a a aquest any es varen començar el 23 de Gener fins fa dues setmanes.

És un lloc de trobada dels infants especialment adreçat als que no acudeixen a escoleta i venen acompanyats de les seves famílies, normalment el pare o la mare i en menys mesura dels dos progenitors, no s'ha donat el cas que venguin acompanyats d'un adult que no fos una de les dues figures abans nombrades.

Puc dir que es una moment molt enrigidor tant pels pares com pels infants.

L'espai està dividit per dues zones per tal de poder acollir els infants, totalment delimitades on a una hi ha els infants que encara no han assolit la bipedestació amb una participació setmanal de deu famílies on s'ha pogut fer un treball molt valuós i enriquidor pels assistents. Està dirigit per una psicòloga que aporta els seus coneixements com a professional i com a mare que té l'experiència d'haver experimentat els diferents moments evolutius d'un infant d'aquesta edat.
La meva tasca a aquest espai ha estat la de poder emetre la meva opinió referent als temes tractats i aportar documentació referent al que interessava als pares.

Mentre els pares fan, diguem teràpia de grup, els infants campen lliurement per la sala juguen amb el material de les diferents paneres del tresor i al mateix temps interactuant amb els adults i amb els altres infants, recordem que parlem d'infants no escolaritzat i normalment també del primer fill. És una llàstima que degut a les nombroses tasques que es van acumulant amb el temps les famílies quan tenen el seu segons fill ja no solen participar d'aquesta activitat tant enriquidora.

La zona pels infants que han assolit la bipedestació no ha aconseguit crear adeptes. La raó, és que l'espai que es destina és insuficient, la raó, són les limitacions físiques que té la seu d'atenció primerenca per acollir aquesta activitat.

Des de l'associació 0-3 i de l'equip d'atenció primerenca, puc dir que hem fet i mi incloc una tasca de pressió, que just per quest motiu pens que són vàlides aquestes pràctiques, per tal que l'ajuntament accedís a deixar un espai de l'escoleta municipal per tal d'aconseguir un espai més adequat per poder-se fer. 
Fa dues setmanes que aquest espai ha començat un altre cop i podem dir que estem molt contents per que ha tingut una bona acollida. Són dotze famílies que assisteixen, curiosament la darrera sessió es va projectar un vídeo que he fet del joc heurístic de 2-3 anys per tal que els pares el veiessin i llavors que els infants jugassin amb els seus fills.

No vàrem obtenir els resultats desitjats, la filmació la varen trobar massa analítica i llavors el joc no va sorgir espontàniament per part dels nins, hi va haver un moment molt enriquidor on tots varen començar a fer ritmes amb els contenidors però la veritat és que el moments d'enriquiment varen ésser pocs.

És un espai de caràcter obert, sense inscripció sense compromís de fer tot l'horari i ni d'una assistència continuada amb la qual cosa facilita i molt a les famílies poder assistir quan poden i no romp el vincle si resulta que un parell de setmanes no s'ha pogut assistir.

dimarts, 8 de maig del 2012

Materials aula de 0-1 anys


Benvolgut desconegut que visites el meu Bloq, et vull presentar una recopilació que hem fet aquests dies de quins són els materials i espais bàsics que ha de tenir una aula de  de 0-1 anys. 
Aquesta demanda ve motivada ja que s'ha de crear una unitat nova i han demanat aquest assessorament a la meva tutora i hem fet la recopilació aquests dies.
Agrairia qualsevol aportació per millorar la nostra tasca.




ESPAIS

MATERIAL
A TENIR EN COMPTE ....
1.Espai de leducadora:



- Colxoneta o coixí per seure en terra sempre al mateix lloc de laula.


- Des del seu lloc ha de veure tota laula i ha de ser vista pels infants.
- Tenir lesquena a la paret ens ajudarà a tenir cura de la posició del cos.
2.Zona de descans/espai tranquil:


Hi pot haver, segons criteri educadora
a) colxoneta  o
b) estora amb coixins o
        c) hamaquitas

També hi podem col·locar un mirall.



- Lloc a on els infants hi aniran per pròpia iniciativa una vegada que estan adaptats.
- Ha destar situat lluny de lespai a on hi més moviment, però a la vista de leducadora. I que els nins vegin leducadora.

3.Zona de construccions blanes i paneres amb teles, mocadors,...
(Poden estar a la zona de descans o espai tranquil).
-       Blocs despuma
-       Caixa o panera amb teles
-       Mocadors transparents
-       Colxoneta semidura o estora per delimitar lespai i fer la zona més càlida o matalàs gran.
-       Mirall



Aquest material pot estar al racó de descans o a un altra lloc de la sala i decidir si el tenim sempre a la vista dels infants o lanam alternant.

4.Espai damagar-se






- Capsa molt grossa de cartró amb dues obertures per entrar i sortir gatejant  amb finestra per guaitar els que ja saixequen drets. Pot estar decorada amb textures a la paret o al terra.


- Capsa grossa de cartó amb les solapes verticals que es puguin obrir i tancar

-       Taula tapada amb teles

-       Cuna a linrevés envoltada de tela.

-       Cortina a un racó de la paret (aprofitant una endinsada)


 
- a l'altre costat podem penjar pilotes, globos,aros de psico... estimulació dels grans moviments.


 - Lespai per amagar-se ha de tenir obertures per vàries parts, per entrar i sortir per llocs distints.

-  No ha de quedar totalment a les fosques.

-  Ha destar a la vista de leducadora.
5. Zona amb capses sensorials






- Capsa de cartó per aficar-se dintre i experimentar amb diverses propostescoladors de amb olors, picarols, ...)

- Capses sensorials tipus seminari CEP de Menorca

- Capsa per manipulació de cartró: amb un forat  a dalt tapat amb paper de color. Amb forats i finestres circulars, quadrades,... algunes tapades i daltres sense tapar.

- Cartró amb tires de diferents teles aferrades amb cola, de textures diverses.

- Taula baixa amb tancadors i llums (tipus Menorca)


- Podem anar canviant les capses a mesura que el grup evoluciona i segons els seus interessos.


6.Espai de la paret o del terra: fotografies del nin amb la seva família





 DIFERENTS OPCIONS:
a)    Foto tamany fol de la família completa, aferrada enterra i plastificada. A lespai de paret de davant les fotos i poden situar el mirall (així miren la foto i es poden mirar a ells)
 
b)    A un fol a la meitat superior el nin i a la meitat inferior la família completa  i aferrada a la paret.

LLOC:
- Damunt el rodapeu a la part més baixa (que linfant pugui veure quan està de panxa)

- A laltura de linfant quan saixeca dret (davora cuna o barra)


- Millor no posar les fotografies de la família aferrades enterra (per tal de respectar que una imatge tan important no s’hauria de trepitjar).



A vegades els infants sen van davora la foto i es posen a plorar recordant els pares i mares.

DIFERENTS REFLEXIONS:
-        Pensam que és millor per a linfant plorar un poc, perquè així manifesta els seus sentiments o
-        Pensam que és fer-li pensar tot el temps en que els seus pares no hi són i fer-los patir innecessàriament
-        O pensam que els hi dona seguretat pq així sap que en certa manera hi són presents encara que no els vegi.
-        Cada educadora, en funció del com responen els infants posarà o no les fotos de la família (pot ser algun infant no soportarà tenir sempre la foto pq el provocarà massa).
7. Espai de la paret o del terra amb fotografies danimals:

-        els animals de ca seva

-        fotos danimals propers: ca, moix, gallina, vaca,....


Separat de les fotos de família (ajuda a linfant a organitzar-se)

MIDES:
a)    Foto de lanimal tamany fol  aferrada enterra i plastificada (0-1)
b)    Foto del nin amb el seu animalet.


LLOC:
-        en terra o damunt el rodapeu (si la majoria no caminen)
-        A laltura de linfant quan saixeca dret (davora cuna o barra)




-Millor si són animals que tenen a ca seva, ja que els infants ho viuen amb més emoció (és Na Lluna, la cusseta de Na Maria....)

- Opció de que estigui aferrada amb velcro i  puguin agafar la fotografia.

8. Zona de forats i canastretes amb materials per aficar-hi


Material de base:
-        Amb una capsa de cartó que tengui forats o que li feim forats.
-        Plafó de fusta o estora de bany que tingui forats (veuen com els materials cauen en terra i els tornen recollir)

Material peraficar:
-        bastons de metge,
-        palillos xinesos...
-        Mangueres

Normalment hi juguen quan ja sasseuen tots sols, gategen i/o saixequen drets.
9. Espai paret:


- Plafó de tancadors diferents de llums (amb filera de bombilletes que sencenguin i tancadors de formes i mides distintes)

- Plafó  amb cremalleres gruixades i/o cintes de color aferrades amb velcro, ....

-        Plafó  amb panys per ficar claus, panys de seguretat, manetes de pany, poms de porta...



-        Plafó amb velcros aferrats per anar fent propostes diverses:
             - Aferrar fotografies dels infants, dels animals, de les famílies

                  - Aferrar cremalleres gruixades per obrir i tancar

                             

No tenim experiència dins lescoleta amb aquest material, però si que hem observat que els nadons, sobre tot quan ja saixequen drets mostren molt dinterès en tancar i obrir els interruptors de llum.

També sinteressen per obrir i tancar cremalleres (o intenten amb el bavero o jaquetes de ses educadores.

També hi ha molt dinterés pels panys, ficar claus, obrir portes....

10. Zona de les paneres
 


-        Panera dels tresors (amb el material que ja coneixem)

-        Panera amb cintes de colors (cintes de colors que surten de dins capsetes petites, tubs de cartó, ....)
LLOC: Podem decidir un lloc concret de laula a on sempre hi tinguem una daquestes paneres (anirem alternant segons els interessos dels infants).
També podem decidir que les treurem a la zona de descans o enmig de laula.
Leducadora hi ha destar present, encara que no és necessari intervenir.
- Durant la setmana anar alternant, tenir-les guardades que no estiguin a la seva vista (sorpresa).

- Les paneres van molt quan la majoria dinfants tenen entre 6-7 mesos a 8-9....tot duna que començen a mourer-se més ja introdueixes lheurística.

11.ENMIG DE LAULA (A ON LEDUCADORA ESTÀ ASSEGUDA)

  1. Zona dheurística


Material dheurística (per ordre de preferència):
-       cadenetes dalumini
-       anelles de cortina de fusta
-       conos de fil
-       mangueres
-       pinces destendre roba
-       botelles grosses
-       barrals buits
-       palletes

* Sempre material que no sigui perillós que els sen duguin a la boca.
Es important que:
-  Enmig de laula, anar fent propostes distintes de materials, cada dia. 

- Que cada dia hi hagi dins laula una proposta dheurística (quan ja no treim paneres, o segons les necessitats dels infants, combinat amb les paneres)

- Que els material es puguin combinar (per exemple si posam anelles de cortina, hem de treure conos pq els puguin enganxar

- Presentació atractiva dels materials: per exemple, les pinces de roba enganxades a una anella de cortina
- Leducadora està asseguda en terra, envoltada del material i va fent propostes de combinació de materials (anima als que no exploren, fa suggeriments, o recolleix les iniciatives dels infants i les amplia).

b) Zona amb materials dactivitats dexperimentació sensorial


Materials adequats per 0-1:
-       Farina
-       Plantes i flors (primavera) per tocar, esclafar, ensumar
-       Fruites (taronges, llimones, pomes, peres,...)
-       Peladures de taronja
         ...
Només es treuen quan es fan els tallers dexperimentació, en dies puntuals.


12. Zona amb materials per arrossegar (quan al grup hi ha infants que es comencen a posar drets)
- correpasillos,
- caixons de plàstic
- capses de cartó resistents amb una corda o cinta de tela per estirar.
Els tendrem sempre dins laula a un lloc fixa.
13. Zona MOVIMENT
- Materials o Mòduls psicomotricitat:
            · Dos escalons
            · Rampetes amb altura diferent
            · Ones
- Matalàs gruixat per pujar i baixar
- Matalàs damunt caixa fusta fent una ona



Protegir la zona amb un sol semi-dur, per aturar les caigudes (tipus estora puzzle).

14. Espai de posar-se dret
- Barra (altura = que la seva quan estan drets)
- Millor barreres (o cuna girada a linrevés)       
- Mirall davant la barra o davora la barrera o cuna


Si en lloc de barra posam barreres o una cuna a linrevés, els infants es poden aixecar més fàcilment pq es poden agafar per les baranes.